La composició del text: Planificació, composició i revisió

Podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:

1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

1.1. Anàlisi de la situació comunicativa

1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:

·    El grau de formalitat.

·    La fórmula de tractament que fem servir.

·    El gènere.

·    La varietat dialectal.

1.1.2. Sobre què vull escriure (tema)
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu)
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.)

1.2. Recollida de la informació

1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming
1.2.2. Documentació
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone (qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida

1.3. Slelecció i ordenació de la informació

1.3.1. Selecció de les idees
1.3.2. Ordenació de les idees
1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.


2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.

2.1. Estructura del text

2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.

2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:

a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.

2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:

a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.

2.1.2. Els connectors

2.1.2.1. Tipus de connectors:

a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.

2.1.2.2. Funcions dels connectors:

a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.

2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.

Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.

Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:

- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.

2.2. L'estil

2.2.1. Adequació
2.2.2. Claredat
2.2.3. Precisió
2.2.4. Concisió
2.2.5. Variació
2.2.6. Altres consells d'estil:

a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)


3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.

Decàleg de la revisió:

1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.

3.1. Revisió de continguts

3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació
3.2 Revisió gramatical i de convencions

3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació

El procés de composició escrita

El model més complet del procés de composició és el presentat per Linda Flower i John R.Hayes (1981). L’any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure. És el model més difós i aplicat a l’ensenyament. Aquest descriu detalladament les diverses operacions intel•lectuals que realitza un autor per escriure un text. Està format per diversos processos i subprocessos mentals bàsics i organitzats jeràrquicament. Aquest model sosté que l’acte d’escriure està compost per:

La situació de comunicació

Conté tots els elements externs a l’escriptor: el problema retòric; conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure. El text; la solució que es dóna al problema.

El problema retòric:

- Situació concreta (tema, audiència, propòsits)

- Element més important quan es comença un procés de composició

- Analitzar i valorar (perfil audiència, el tema)

El text: anàlisi correcta de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema.

La memòria a llarg termini

Inclou tots els coneixements que l’escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell: contingut temàtic, l’audiència, estructures textuals i el traçat de les lletres.

Els processos bàsics de l’escriptura

1. Planificació (generar, organitzar i formular objectius)

2. Redacció (compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics, components de cohesió textual)

3. Revisió

El llenguatge audiovisual

La imatge té un codi més universal, però hi ha moltes maneres de veure-la perquè hi ha moltes intencionalitats que no es veuen directament.

La inclinació de la càmera pot fer veure una cosa gran o petita i amb les persones si aquestes son importants o no.Han d'haver-hi molts factors en l'educació dels mitjans de comunicació. Els més rellevants son la família i l'escola per poder entendre aquest mitjans.

La família i l'escola ha de controlar i tindre la responsabilitat d'educar, per això es important perquè incideixin en els mitjans de comunicació. Per això és important fer una alfabetització en tots els mitjans de comunicació que permetin treure profit d'aquests.

Els nens/es auto-didàcticament no ho aprenent tot, sempre s'ha de tenir un professional que els guiï, ja que en molts casos pot ser mal interpretat el que estiguin veient. Per això és important que els nens/es estiguin recolzats amb la família i l'escola, per tal de rebre una bona educació en el camp del llenguatge audiovisual.

Tot això, ho va explicar molt bé en Guillermo Orozco en la conferència que vam veure.

Taula Rodona

El passat dijous dia 4 de Novembre vam començar les exposicions de “Taula Rodona”.

Primer de tot, m’agradaria explicar en què consisteix una “Taula Rodona”. Doncs bé, consisteix un diàleg en què diversos ponents exposen les seves idees en condicions d’igualtat i sota el guiatge d’un moderador.

L’altre dia el meu grup ens va tocar exposar. Sincerament, va anar força bé tot i que en el meu cas estava bastant nerviosa.

El nostre tema a dialogar tractava dels “ordinadors a l’aula”. Hi havia una moderadora, i a continuació, un mestre jove i expert amb la informàtica i noves tecnologies. També hi havia un mestre amb molts anys d’experiència, sense coneixements informàtics. Una estudiant universitària i futura mestra. Una mestra de secundària, la qual els seus alumnes i en la seva escola han començat el curs amb els ordinadors a l’aula. 

Tots els ponents vam exposar les nostres idees com a tal, respectant els torns i al finalitzar vam obrir un torn de preguntes al nostre públic, és a dir, a la resta de la classe.

Per acabar, vull dir, que per cada “Taula Rodona” s’ha de fer una petita valoració a partir d’uns aspectes discursius, aspectes d’oratòria i aspectes organitzatius.

A la següent entrada explicaré la valoració sobre les “Taules Rodones” dels meus companys.

Conferència de Guillermo Orozco

Guillermo Orozco Gòmez (1954) va néixer a Guadalajara, Mèxic. Actualment, és Catedràtic en Ciències de la Comunicació a la Universitat de Guadalajara.

La conferència ens parla de la comunicació audiovisual. Requereix un aprenentatge a partir de la visió i la ment. Una imatge no és la representació real. Ens explica que les imatges són més significatives pel que en un  primer moment ens poden semblar. Vull dir, creiem que ens mostren una certa informació, però que inconscientment, estem adquirint una altre. 

Avui en dia els infants tenen molta relació amb la televisió i pantalles que està derivada per l’escola i la família. Interactuen amb pantalles més o menys controlats, aquest control el duu la família i després a l’escola. 

La responsabilitat d’educar té dos institucions i aquestes només en són la família i l’escola. Per la qual cosa, els medis de comunicació influeix en les dos.

“Tot el que fem a casa els nens ho viuen, igual que a la televisió i que amb la música”.

Les dos institucions del nen ha de portar una relació coordinada, i pels adolescents també és molt important.

Els medis diuen que no volen educar, però els nens aprenen del que estan veient, per tant, les audiències ham d’agafar aquesta gran responsabilitat.

Les escoles i els educadors volem que les audiències prenguin consciència de què la comunicació audiovisual, és un aprenentatge. Per tant, necessitem que les audiències se’n adonin que estan educant els infants a través de la televisió d’una manera incorrecte.

A més a més, hi ha la perspectiva pedagògica a les escoles de què no s’està donant del tot correcte. Tots els recursos que un educador, té per mà, la imatge, és complementari i no se li dona la importància. Amb això vull dir, que un educador ha de saber utilitzar l’estri adequadament, i que tan ell com l’estri escollit, ha d’educar el nen de la millor manera possible. Els nens veuen la imatge i sembla que tot sigui un aprenentatge envà, i realment el que interessa és el contingut de la imatge. I això passa, perquè no se’ls està ensenyant degudament. 

“Desaprofiten aquests aprenentatges, quan nosaltres creiem que estem avançant”, realment no avancem, sinó que anem enrere. 

S’ha de fer una alfabetització visual, per tal de poder aprofitar-ho millor. Això, només un canvi pedagògic amb més competències, per tal de saber veure si aprenen veient imatges o no, igual que les proves escrites normals.

El didactisme no és suficient, necessita de professionals. Les noves generacions s’adapten més ràpid i tenen una ment més oberta a entendre els canvis. S’ha de fer un procés d’orientació.

Les propietats del text

La competència comunicativa

La competència comunicativa exigeix l'habilitat d'utilitzar una llengua i de saber-ho situar en un context comunicatiu de cada comunitat, a partir, de les seves formes socials, culturals i ideològiques.

És manifesta en els sistemas primaris (intercanvi pròpi comunicatiu) i en els sistemes secundaris (capacitat més intel·lectual).

Què és competència comunicativa? És el coneixement de la llengua com l'habilitat d'utilitzar-la.

Components de la competència lingüística:

1. Competència lingüística/gramatical

2. Competència sociolingüística

3. Competència discursiva

4. Competència estratègica

Quatre habilitats lingüístiques:

- Llegir: Procés del qual és comprèn un text escrit.

• Procés actiu: d'un mateix text cada persona li dóna un significat diferent i depèn del text, coneixements prèvis del lector i d'uns objectius.
• Per aconseguir uns objectius; llegim per una finalitat.
• Procés d'interacció, entre qui llegeix i el text.
• Procès de predicació i inferència contínua.

- Escriure: Procés mitjançant el qual és produeix un text escrit significatiu.

- Parlar: Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent.

- Escoltar: Procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge.

L'autoretrat

L’activitat consisteix en fer un autoretrat, una redacció d’un mateix, d’unes 15 - 20 línies. Desprès es recollirà, i tot seguit, és repartiran de forma que una persona li tocarà llegir el meu, i jo el d’una altre persona de la classe. Aleshores, amb l’autoretrat que llegeixi intentaré trobar cinc adjectius que descriguin aquella persona. Tot seguit, les persones que vulguin podran llegir en veu l’autoretrat que tinguin a les seves mans.

Quins són els objectius de l’activitat?

- Saber llegit en veu alta

- Entendre el que llegeixes

- Llegir més enllà del que hi ha escrit

L’activitat m’ha servit, per aprendre a utilitzar la capacitat d’escriure, d’escolar, de llegir, d’entendre i comprendre el que llegia.