Descripció a en Nacho Tapia
El seu rostre només em faria que descriure’l amb les paraules més boniques que existeixin. Però vull ser realista. El primer dia que el vaig veure, em va semblar una persona atractiva pel que fa el seu físic. És alt, prim, de cabells curts amb un color castany clar, amb els ulls blaus dolços com la mel...Però, vull tornar a ser realista! El seu atractiu no només és basa en el seu físic, en el mateix moment, vaig adonar-me’n, que els seus ulls blaus em transmetien una pau interior en ell. Però que em volien transmetre?
Tanmateix, el vaig trobar molt xerraire, i això té que dir d’ell, que és una persona oberta i que se’l veu amb molta facilitat alhora de relacionar-se amb la gent. A partir d’aquell primer dia que el vaig veure, ens va tocar fer un treball junts, juntament amb dos companys més de la classe. La seva veu m’agradava, m’arribava una tranquil·litat i una inspiració a través d’escoltar-lo, que potser és per això que l’he volgut descriure amb ell i no pas a un altre company de la classe. Una sensació que només una persona càlida en molts aspectes m’ho podria transmetre.
Però aquí no s’acaba tot, hi ha alguna cosa d’ell que em fa veure un aspecte de la seva personalitat, la seva calidesa que em transmet i un l’altre aspecte, la seva manera de expressar-se davant de la gent. Divertit, bromista, treballador, simpàtic...una persona normal, tal i com s’ha de ser (pel que jo penso com a qualitats que ha de tenir una persona).
El que a mi realment em cridava l’atenció, era poder-lo conèixe’l més a fons, arribar dins seu. Perquè a mi aquestes persones m’inspiren i m’agrada aprendre coses noves que una persona em pugui aportar, i jo se que amb ell ho trobaré. No em passa amb tothom.
Amb les hores de treball que comparteixo amb ell, no només he aclarit que és divertit, bromista, treballador i simpàtic, sinó que ara puc dir que realment el que em transmeten els seus ulls blaus, les seves paraules, els seus gestos, la seva manera de ser... se que és una persona amable, bona, amic dels seus amics, sincer com un infant. Quan dic “sincer com un infant” no és perquè el vegi com un nen petit, sinó perquè els infants sempre diuen veritats i són realistes com ell m’ho està demostrant.
Només puc dir, que si demà el tingués que tornar a descriure, encara podria dir més coses que avui no les se. Per tant, espero conèixe’l més i que tot això que només veient-lo o pel que pugui parlar amb ell no canvi. I que els dies que passin en facin una gran amistat.
