divendres, 31 de desembre del 2010

Entrada final

Avui tanco el meu dossier d'aprenentatge de l'assignatura GITIC.
M'agradaria que prestesis amb més èmfasi tres de les entrades que et mostraré més a baix amb els seus seus enllaços corresponents perquè tinguis més facilitat a trobar-los.

Les tres entrades:

1. Aquesta entrada del programa Movie Maker ja que explico amb claredat el seu funcionament, i a l'hora un concepte important que té com opció de penjar-ho a la xarxa, gràcies a la eina del Youtube. Per tant dir, que és un programa que ajuda a l'interacció i que fa també possible la Web 2.0. A més a més, hi ha un exemple creat per a mi, representant una part del que podem arribar a crear amb el progrma.

2. Aquesta entrada del programa  Cmap Tools ja que trobo que es un programa que serveix per ordenar i organitzar les idees, i a l'hora estem aprofundint amb un aprenentatge cognitiu. A més a més, dir que, a part de l'explicació escrita trobem un exemple de mapa conceptual, resumint l'entrada.

3. Aquesta entrada que vull presentar,Temari també creada avui, i relacionada amb la anterior, ja que he treballat amb el Cmap Tools, és perquè penso que per finalitzar el blog, calia un mapa conceptual resumint tot el treball del semestre, i a més a més amb els enllaços corresponents del blog individual, col·laboratiu, blog GITIC, i altres enllaços. És una entrada força senzilla, però a l'hora molt complexa perquè ens arriben aquests enllaços. I dir doncs, que aquest Cmap Tools on trobem tota la mateira treballada, consta al blog individual.


Temari complet


 

Imatge de Cmap Tools amb l'enllaç aplicat

dijous, 30 de desembre del 2010

Comunicació oral, escrita i digital

Avui finalitzo el meu dossier d’aprenentatge pel que fa a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital.

Per començar, vull explicar que el treball m'ha comportat a estar al dia del seguiment que hem dut a les classes amb la matèria. 

Les entrades que m'agradaria que mostressis més èmfasi són les que he pogut reflexionar en mi, i he raonat més la importància que això que he aprés, són coses essencials que molts cops, una persona mai s'ho para a pensar, i que realment trobo que es indispensable tenir coneixement d'aquests aspectes tan rellevants.

Les entrades (són links, pot clicar sobre per anar directament a cada una de les entrades) són les següents:

-         Les anuncis
-         Fer silenci
-         Activitat: Quin és el meu criteri i el dels altres?

Espero haver triat les més adequades, i que hagi complert amb el dossier d’aprenentatge.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Tipus d’arguments i fal·làcies

          A) Arguments de caràcter contextual

1.       De causa i conseqüència: estableix una relació lògica entre els fets
2.       D’autoritat: cita una autoritat acceptada pel destinatari
3.       Del model: invoca una autoritat que es converteix en un exemple a imitar
4.       Del benefici: justifica una tesi a partir del guany que proporciona una acció determinada

B) Arguments destinats a fonamentar l’estructura de la realitat

1.       Construït a partir de l’exemple: es fa referència a un fet concret per arribar a una conclusió que es pot aplicar a un altre fet o que pot generalitzar a qualsevol fet del mateix tipus.
2.       Construït a partir de la comparació i de la metàfora: és tracta, de fet, d’un tipus d’exemplificació on es fa referència a un cas similar al que s’argumenta o bé a una imatge a la qual s’hi pot associar.

Fal·làcies que es relacionen amb aquests dos tipus d’arguments (A i B)

L’atac i la desqualificació personal
El recurs a la misericòrdia
L’argument basat en una falsa autoritat
L’argument demagògic
L’argument basat en l’abús de poder
L’argument basat en una falsa causalitat
L’ús de metàfores, comparacions i exemples

La composició del text: Planificació, composició i revisió


Podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:

1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

1.1. Anàlisi de la situació comunicativa

1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:

·    El grau de formalitat.
·    La fórmula de tractament que fem servir.
·    El gènere.
·    La varietat dialectal.

1.1.2. Sobre què vull escriure (tema)
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu)
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.)

1.2. Recollida de la informació

1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming
1.2.2. Documentació
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone
(qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida

1.3. Slelecció i ordenació de la informació

1.3.1. Selecció de les idees
1.3.2. Ordenació de les idees

1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.


2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.

2.1. Estructura del text

2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.

2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:


a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.

2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:

a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.

2.1.2. Els connectors

2.1.2.1. Tipus de connectors:

a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.

2.1.2.2. Funcions dels connectors:

a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.

2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.

Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.

Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:

- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.

2.2. L'estil

2.2.1. Adequació
2.2.2. Claredat
2.2.3. Precisió
2.2.4. Concisió
2.2.5. Variació
2.2.6. Altres consells d'estil:


a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)


3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.

Decàleg de la revisió:

1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.

3.1. Revisió de continguts

3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació

3.2 Revisió gramatical i de convencions

3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació

El procés de composició escrita

El model més complet del procés de composició és el presentat per Linda Flower i John R.Hayes (1981). L’any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure. És el model més difós i aplicat a l’ensenyament. Aquest descriu detalladament les diverses operacions intel•lectuals que realitza un autor per escriure un text. Està format per diversos processos i subprocessos mentals bàsics i organitzats jeràrquicament. Aquest model sosté que l’acte d’escriure està compost per:

La situació de comunicació

Conté tots els elements externs a l’escriptor: el problema retòric; conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure. El text; la solució que es dóna al problema.

El problema retòric:

- Situació concreta (tema, audiència, propòsits)
- Element més important quan es comença un procés de composició
- Analitzar i valorar (perfil audiència, el tema)

El text: anàlisi correcta de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema.

La memòria a llarg termini

Inclou tots els coneixements que l’escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell: contingut temàtic, l’audiència, estructures textuals i el traçat de les lletres.

Els processos bàsics de l’escriptura

1. Planificació (generar, organitzar i formular objectius)
2. Redacció (compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics, components de cohesió textual)
3. Revisió

Els anuncis

És molt important estar al costat dels infants quan veuen la televisió. Tan com els programes o els anuncis tenen un objectiu marcat i segons el que puguin veure els nens/es pot ser interpretat erròniament.

Per exemple en l'anunci de "oh brother" té un objectiu molt clar, que comprin el cotxe.



Per tal de cridar l'atenció, ja s'inventen un animal que donant-li carinyo va creixent, aquí ens fa la comparativa amb un nen/a quan creix. També ens podem fixar que la música es molt alegre m'entres creix l'animal i quan troben la solució per poder-lo dur amb el cotxe de la família.
 
Fins i tot, en aquest anunci juguen amb un animal (el porc) d'un altre anunci que van fer abans d'aquest, fent recordar als espectadors l'altre cotxe.

Per tant, el millor es que un adult hauria d'acompanyi el nen a l'hora de mirar la televisió i comentin tots aquells aspectes que podrien ser mal interpretats pels infants.

El llenguatge audiovisual

La imatge té un codi més universal, però hi ha moltes maneres de veure-la perquè hi ha moltes intencionalitats que no es veuen directament.

La inclinació de la càmera pot fer veure una cosa gran o petita i amb les persones si aquestes son importants o no.Han d'haver-hi molts factors en l'educació dels mitjans de comunicació. Els més rellevants son la família i l'escola per poder entendre aquest mitjans.

La família i l'escola ha de controlar i tindre la responsabilitat d'educar, per això es important perquè incideixin en els mitjans de comunicació. Per això és important fer una alfabetització en tots els mitjans de comunicació que permetin treure profit d'aquests.

Els nens/es auto-didàcticament no ho aprenent tot, sempre s'ha de tenir un professional que els guiï, ja que en molts casos pot ser mal interpretat el que estiguin veient. Per això és important que els nens/es estiguin recolzats amb la família i l'escola, per tal de rebre una bona educació en el camp del llenguatge audiovisual.

Tot això, ho va explicar molt bé en Guillermo Orozco en la conferència que vam veure.

Fer silenci

Aquest text anomenat “fer silenci” de l’autor Torralba, F, publicat l’any 2006 a Barcelona és del llibre l’art de saber escoltar. El text ens parla en que consisteix el silenci interior i el silenci exterior, i en quines dificultats ens podem trobar en el silenci interior. L’autor diu que el silenci es divideix amb el silenci dedins i el defora.

El silenci dedins és molt més difícil i complexa, que no pas el defora, ja que ho portem en el nostre interior i no tenim el costum de treballar-lo. Per la qual cosa cal treballar amb el silenci dedins expulsant les impureses i/o problemes que podem tenir, ja que sinó l’escoltà cap al nostre emissor és farà molt difícil, per no dir impossible. El silenci es una creativitat interior en canvi el callar és l’absència de les paraules.

Sovint les paraules desperten coses que per nosaltres tenen un record i pensàvem que aquests records estaven adormits, quan això ens passa deixem d’escoltar a l’altre i ens submergim en la nostre imaginació, la veu de l’altre passa a un segon pla i no és escoltada.

Per poder escoltar detingudament a l’altre, cal fer silenci i practicar la contenció mental perquè així la ment es centra i es pot escoltar a l’altre. L’acte d’escoltar requereix una ascètica mental, un domini de la imaginació i la capacitat de fantasia.

Finalment l’autor diu que quan comencem a realitzar un silenci exterior provoca inconscientment a fer un silenci interior, es a dir, el silenci del interior pot evitar les veus de la ment i del cor.


Valoració


Fer silenci...molt fàcil dir-ho, però realment te’n adones que moltes de les persones que tens al voltant i que vols ser escoltat per aquestes, no saben fer silenci, i per tant, no t'escolten. Potser fan un silenci exterior....però pots adonar-te'n que estan dispersos i que no aconsegueixen fer un silenci dedins, per tal de poder-te escoltar i entendre't. Crec que no ho fan amb mala intenció, perquè segurament són amics i familiars, persones que els importes i que volen escoltar-te. El problema, crec que deu venir, perquè és un aspecte que durant el llarg de la vida escolar o no, no s'ha treballat. Però, tot i no haver-se treballat, crec que és fonamental estar concentrat, perquè això, tota persona és capaç d'adonar-se quan algú necessita de l’altre. 

Me trobat, que normalment aquestes persones, és perquè són molt diferents a la manera de pensar de la meva, i això es un aspecte que passa sense adonar-nos compte, ja que quan saps que una persona pensa diferent a tu, costa més prestar atenció, escoltar fent un silenci dedins.

Per tant, potser un aspecte del qual també s’hauria de treballar, seria el valor de les coses, dels pensaments dels altres tot i que siguin diferents. Crec que tothom qui sap escoltar, aprèn i veu les coses des d’un altre punt de vista, que segurament mai no s’hauria donat compte sinó hagués escoltat amb aquesta. I veure que ja el simple fet de trobar una persona diferent a tu, és molt més interessat si l’escoltes, que no pas una persona que és molt semblant a tu i tens més facilitat per trobar el silenci dedins.