Guillermo Orozco Gòmez (1954) va néixer a Guadalajara, Mèxic. Actualment, és Catedràtic en Ciències de la Comunicació a la Universitat de Guadalajara.
La conferència ens parla de la comunicació audiovisual. Requereix un aprenentatge a partir de la visió i la ment. Una imatge no és la representació real. Ens explica que les imatges són més significatives pel que en un primer moment ens poden semblar. Vull dir, creiem que ens mostren una certa informació, però que inconscientment, estem adquirint una altre.
Avui en dia els infants tenen molta relació amb la televisió i pantalles que està derivada per l’escola i la família. Interactuen amb pantalles més o menys controlats, aquest control el duu la família i després a l’escola.
La responsabilitat d’educar té dos institucions i aquestes només en són la família i l’escola. Per la qual cosa, els medis de comunicació influeix en les dos.
“Tot el que fem a casa els nens ho viuen, igual que a la televisió i que amb la música”.
Les dos institucions del nen ha de portar una relació coordinada, i pels adolescents també és molt important.
Els medis diuen que no volen educar, però els nens aprenen del que estan veient, per tant, les audiències ham d’agafar aquesta gran responsabilitat.
Les escoles i els educadors volem que les audiències prenguin consciència de què la comunicació audiovisual, és un aprenentatge. Per tant, necessitem que les audiències se’n adonin que estan educant els infants a través de la televisió d’una manera incorrecte.
A més a més, hi ha la perspectiva pedagògica a les escoles de què no s’està donant del tot correcte. Tots els recursos que un educador, té per mà, la imatge, és complementari i no se li dona la importància. Amb això vull dir, que un educador ha de saber utilitzar l’estri adequadament, i que tan ell com l’estri escollit, ha d’educar el nen de la millor manera possible. Els nens veuen la imatge i sembla que tot sigui un aprenentatge envà, i realment el que interessa és el contingut de la imatge. I això passa, perquè no se’ls està ensenyant degudament.
“Desaprofiten aquests aprenentatges, quan nosaltres creiem que estem avançant”, realment no avancem, sinó que anem enrere.
S’ha de fer una alfabetització visual, per tal de poder aprofitar-ho millor. Això, només un canvi pedagògic amb més competències, per tal de saber veure si aprenen veient imatges o no, igual que les proves escrites normals.
El didactisme no és suficient, necessita de professionals. Les noves generacions s’adapten més ràpid i tenen una ment més oberta a entendre els canvis. S’ha de fer un procés d’orientació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada