divendres, 31 de desembre del 2010

Entrada final

Avui tanco el meu dossier d'aprenentatge de l'assignatura GITIC.
M'agradaria que prestesis amb més èmfasi tres de les entrades que et mostraré més a baix amb els seus seus enllaços corresponents perquè tinguis més facilitat a trobar-los.

Les tres entrades:

1. Aquesta entrada del programa Movie Maker ja que explico amb claredat el seu funcionament, i a l'hora un concepte important que té com opció de penjar-ho a la xarxa, gràcies a la eina del Youtube. Per tant dir, que és un programa que ajuda a l'interacció i que fa també possible la Web 2.0. A més a més, hi ha un exemple creat per a mi, representant una part del que podem arribar a crear amb el progrma.

2. Aquesta entrada del programa  Cmap Tools ja que trobo que es un programa que serveix per ordenar i organitzar les idees, i a l'hora estem aprofundint amb un aprenentatge cognitiu. A més a més, dir que, a part de l'explicació escrita trobem un exemple de mapa conceptual, resumint l'entrada.

3. Aquesta entrada que vull presentar,Temari també creada avui, i relacionada amb la anterior, ja que he treballat amb el Cmap Tools, és perquè penso que per finalitzar el blog, calia un mapa conceptual resumint tot el treball del semestre, i a més a més amb els enllaços corresponents del blog individual, col·laboratiu, blog GITIC, i altres enllaços. És una entrada força senzilla, però a l'hora molt complexa perquè ens arriben aquests enllaços. I dir doncs, que aquest Cmap Tools on trobem tota la mateira treballada, consta al blog individual.


Temari complet


 

Imatge de Cmap Tools amb l'enllaç aplicat

dijous, 30 de desembre del 2010

Comunicació oral, escrita i digital

Avui finalitzo el meu dossier d’aprenentatge pel que fa a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital.

Per començar, vull explicar que el treball m'ha comportat a estar al dia del seguiment que hem dut a les classes amb la matèria. 

Les entrades que m'agradaria que mostressis més èmfasi són les que he pogut reflexionar en mi, i he raonat més la importància que això que he aprés, són coses essencials que molts cops, una persona mai s'ho para a pensar, i que realment trobo que es indispensable tenir coneixement d'aquests aspectes tan rellevants.

Les entrades (són links, pot clicar sobre per anar directament a cada una de les entrades) són les següents:

-         Les anuncis
-         Fer silenci
-         Activitat: Quin és el meu criteri i el dels altres?

Espero haver triat les més adequades, i que hagi complert amb el dossier d’aprenentatge.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Tipus d’arguments i fal·làcies

          A) Arguments de caràcter contextual

1.       De causa i conseqüència: estableix una relació lògica entre els fets
2.       D’autoritat: cita una autoritat acceptada pel destinatari
3.       Del model: invoca una autoritat que es converteix en un exemple a imitar
4.       Del benefici: justifica una tesi a partir del guany que proporciona una acció determinada

B) Arguments destinats a fonamentar l’estructura de la realitat

1.       Construït a partir de l’exemple: es fa referència a un fet concret per arribar a una conclusió que es pot aplicar a un altre fet o que pot generalitzar a qualsevol fet del mateix tipus.
2.       Construït a partir de la comparació i de la metàfora: és tracta, de fet, d’un tipus d’exemplificació on es fa referència a un cas similar al que s’argumenta o bé a una imatge a la qual s’hi pot associar.

Fal·làcies que es relacionen amb aquests dos tipus d’arguments (A i B)

L’atac i la desqualificació personal
El recurs a la misericòrdia
L’argument basat en una falsa autoritat
L’argument demagògic
L’argument basat en l’abús de poder
L’argument basat en una falsa causalitat
L’ús de metàfores, comparacions i exemples

La composició del text: Planificació, composició i revisió


Podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:

1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

1.1. Anàlisi de la situació comunicativa

1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:

·    El grau de formalitat.
·    La fórmula de tractament que fem servir.
·    El gènere.
·    La varietat dialectal.

1.1.2. Sobre què vull escriure (tema)
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu)
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.)

1.2. Recollida de la informació

1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming
1.2.2. Documentació
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone
(qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida

1.3. Slelecció i ordenació de la informació

1.3.1. Selecció de les idees
1.3.2. Ordenació de les idees

1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.


2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.

2.1. Estructura del text

2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.

2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:


a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.

2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:

a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.

2.1.2. Els connectors

2.1.2.1. Tipus de connectors:

a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.

2.1.2.2. Funcions dels connectors:

a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.

2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.

Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.

Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:

- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.

2.2. L'estil

2.2.1. Adequació
2.2.2. Claredat
2.2.3. Precisió
2.2.4. Concisió
2.2.5. Variació
2.2.6. Altres consells d'estil:


a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)


3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.

Decàleg de la revisió:

1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.

3.1. Revisió de continguts

3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació

3.2 Revisió gramatical i de convencions

3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació

El procés de composició escrita

El model més complet del procés de composició és el presentat per Linda Flower i John R.Hayes (1981). L’any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure. És el model més difós i aplicat a l’ensenyament. Aquest descriu detalladament les diverses operacions intel•lectuals que realitza un autor per escriure un text. Està format per diversos processos i subprocessos mentals bàsics i organitzats jeràrquicament. Aquest model sosté que l’acte d’escriure està compost per:

La situació de comunicació

Conté tots els elements externs a l’escriptor: el problema retòric; conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure. El text; la solució que es dóna al problema.

El problema retòric:

- Situació concreta (tema, audiència, propòsits)
- Element més important quan es comença un procés de composició
- Analitzar i valorar (perfil audiència, el tema)

El text: anàlisi correcta de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema.

La memòria a llarg termini

Inclou tots els coneixements que l’escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell: contingut temàtic, l’audiència, estructures textuals i el traçat de les lletres.

Els processos bàsics de l’escriptura

1. Planificació (generar, organitzar i formular objectius)
2. Redacció (compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics, components de cohesió textual)
3. Revisió

Els anuncis

És molt important estar al costat dels infants quan veuen la televisió. Tan com els programes o els anuncis tenen un objectiu marcat i segons el que puguin veure els nens/es pot ser interpretat erròniament.

Per exemple en l'anunci de "oh brother" té un objectiu molt clar, que comprin el cotxe.



Per tal de cridar l'atenció, ja s'inventen un animal que donant-li carinyo va creixent, aquí ens fa la comparativa amb un nen/a quan creix. També ens podem fixar que la música es molt alegre m'entres creix l'animal i quan troben la solució per poder-lo dur amb el cotxe de la família.
 
Fins i tot, en aquest anunci juguen amb un animal (el porc) d'un altre anunci que van fer abans d'aquest, fent recordar als espectadors l'altre cotxe.

Per tant, el millor es que un adult hauria d'acompanyi el nen a l'hora de mirar la televisió i comentin tots aquells aspectes que podrien ser mal interpretats pels infants.